A les belles terres de Catan
A l'imperi de color sang
L'ha trait el seu aliat:
Els ha furtat tot el fang
Per fer-se ells un poblat.
En canvi, l'imperi blanc
No sembla gens neguitós:
Ha aconseguit de franc
Un territori boscós.
Ara s'alça l'imperi groc:
Porta molt avantatge.
Pot ser que guanyi el joc
O que pateixi un sabotatge.
Línies blaves s'expandeixen
Arreu d'un mapa hexagonal,
I ufanosament presumeixen
De la Gran Carretera Comercial.
Però la nit més fosca
Apareix un lladregot
I roba perdra tosca
A la que dóna forma de lingot
Seguidors i seguidores
d'aquest joc pertot estan.
Si creus que ha arribat l'hora,
Juga tu també a Catan.
M'encanta!
ResponEliminaEh! Aquesta poesia és genial!
ResponEliminaQue no mori en l'oblid, podríem fer un Brainstorm de poesia freak. El Martí no s'anima?