Per iniciar una mica l'activitat en aquest blog, crec que estaria bé que tots nosaltres, freaks enfeinats i sense temps lliure, postegéssim un curt però joiós poema freak, reflectint les nostres inquietuds freaks i els nostres valors freaks. Si no us ve de gust, m'és bastant igual. Jo ho faré alegrement i sense foscor al meu cor.
A les belles terres de Catan
A l'imperi de color sang
L'ha trait el seu aliat:
Els ha furtat tot el fang
Per fer-se ells un poblat.
En canvi, l'imperi blanc
No sembla gens neguitós:
Ha aconseguit de franc
Un territori boscós.
Ara s'alça l'imperi groc:
Porta molt avantatge.
Pot ser que guanyi el joc
O que pateixi un sabotatge.
Línies blaves s'expandeixen
Arreu d'un mapa hexagonal,
I ufanosament presumeixen
De la Gran Carretera Comercial.
Però la nit més fosca
Apareix un lladregot
I roba perdra tosca
A la que dóna forma de lingot
Seguidors i seguidores
d'aquest joc pertot estan.
Si creus que ha arribat l'hora,
Juga tu també a Catan.